Girona ha inaugurat el II Congrés de Benestar Emocional amb un missatge clar: cuidar i cuidar-se ja no és una qüestió privada, sinó una política pública central. Sota el lema La revolució de cuidar, el congrés reuneix durant dos dies professionals de la salut, la psicologia, l’educació, les organitzacions socials i el teixit associatiu per reflexionar sobre les cures en un context marcat per la salut mental, la pressió estètica i l’impacte de les xarxes socials.
La vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica i Serveis Jurídics, Gemma Geis i Carreras, ha posat en valor l’aposta sostinguda de Girona per situar el benestar emocional al centre de l’acció institucional. El congrés, que se celebra al Palau de Fires, consolida una línia de treball iniciada per Junts fa anys, quan parlar de salut emocional encara no formava part del debat públic habitual.
Una de les principals novetats d’aquesta edició és l’anunci de la creació de l’Espai Cura Miren Garcia Franch, que s’incorporarà de manera estable al congrés a partir de l’any vinent. Aquest nou espai neix amb la voluntat de reconèixer i dignificar les experiències de cura viscudes des de la vulnerabilitat, convertint-les en memòria activa i acció transformadora. La iniciativa ret homenatge a la gironina Miren Garcia Franch, que va compartir públicament el seu procés vital durant anys de lluita contra el càncer.
El programa del congrés combina ponències, taules rodones i testimonis personals, amb noms destacats del món de la psicologia, la salut, el periodisme i el pensament. Entre d’altres, hi participen Joana Frigolé Peracaula, Esther Casademont Ruhí, Francesc Torralba, així com professionals i entitats que treballen diàriament en l’àmbit de les cures i l’acompanyament emocional.
A més de les sessions plenàries, el congrés incorpora activitats paral·leles obertes a la ciutadania, com tallers, espais de meditació, artteràpia o ioga nidra, amb l’objectiu d’oferir eines pràctiques i generar espais de participació activa.
El II Congrés de Benestar Emocional de Girona reforça la idea que cuidar és una responsabilitat col·lectiva i una decisió política. Girona consolida així un model propi, amb mirada feminista, comunitària i preventiva, que ja és observat com una bona pràctica per altres administracions i que projecta la ciutat com a referent en polítiques públiques de benestar emocional.